EL BOCATA

Acabo de llegir que la OMS recomana descartar el bocata de pernil pels nens que van a l’escola.
En que quedem? No era tant bó el pernil? Doncs ara resulta que les carns processades i conservades (pernil, llonganissa, fuet, etc..) per l’efecte de la sal, el fum amb que alguns es tractes o, descaradament, els additius que hi posen, pot afavorir certs tipus de càncer.
Ara ens adonem que com menys manipulem la carn, millor. Però el que més sobta és que aquests experts en nutrició de la OMS, proposen canviar aquest embotit per pollastre. Com si el pobre parent clònic del Gall del Penedès fos un pou de virtuts i verge en temes d’antibiòtics, hormones i demès. Que passa, que sortim del foc per entrar a les brases? Que despullem un sant per vestir una verge? Que toca ara, ensorrar el porc europeu en benefici dels pollastres criats a la Xina?
O és que els “experts” no saben que hi ha una mena d’embotit en el que no hi ha pràcticament conservació? Clar, potser als seus reductes sagrats del laboratori no arriben informacions de la botifarra blanca, el bull de la llengua, la sobrassada…
El fotut és que, potser quan se’n adonin, ja no quedaràn cansaladers als pobles i ciutats del món.

Aquesta entrada es va enviar el a les 09:08 i està la categoria: DES DE LA CUINA. Per seguir els comentaris subscriu-te al canal RSS 2.0.