QUE INVENTIN ELLS

Era d’esperar. Que tard o d’hora, algu descobriria algun secret dels vins escumosos que ens deixaria, poc o molt amb el cul a l’aire.

http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2009/09/090929_champania_burbujas_men.shtml

Ho acaben de fer, en societat, francesos i alemanys. I s’han afanyat a publicar-ho als EEUU

Fa anys que un dels meus alumnes de biologia que es va decantar per això de l’enologia, l’Olga, em comentava que havia anat a classe (a França, que aquí només ensenyaven a podar, i encara) i que, seguint la recomanació del professor, havia portat un vi de la seva terra per comentar. Un cava.

El professor, segons ella, ho va enllestir en dos minuts. “El producte, per la terra on creix, és pobre de nitrògen i, per tant, no pot retenir el gas si no és baixant-li la temperatura. No té futur”. Es a dir, que el secret estava en les bombolles. En la majoria de productes d’aquell temps, grans i tumultuoses. Poc o molt, aquell problema l’hem resolt. I els nostres caves s’han acostat al seu model somniat. El xampany francès. Perdent alguns dels seus trets identitaris, cert, però permetent sobreviure en els mercats internacionals.

Però un cop més son els altres els que tiren del ruc. Em pregunto on son, en el camp del vi i el cava, aquelles afirmacions de I+D que el nostre govern no es cansa de fer.

Així, el sector no deixarà mai de ser subsidiari. D’anar a remolc. Amb el que això suposa de retard i pèrdua d’oportunitat. Tornarem a arribar a la llotja quan tot el peix ja estigui venut.

Però, com a mínim, no tornarem a sentir a parlar de la cuina del cava. Espero.

This entry was posted on 1 octubre 2009 at 08:48 and is filed under DE TOT I FORÇA. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.