Pagesos, podeu estar tranquils, el IPOD, la OCDA, el OAP i el OP vetllen per la vostra economia. Ah! que no sabeu que son aquestes coses? Doncs passeu-vos per http://www.lamalla.cat/economia/article?id=339763

En Joe Stack ha deixat escrit: ” El credo comunista diu: De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats. El credo capitalista, en canvi, diu: De cadascú, segons la seva ingenuitat, a cadascú, segons la seva ambició”. La cosa té gruix. Sobretot per l’origen de la reflexió

Com diria aquell de TV3: “Ho haveu vist”. Dos trens de Rodalies de XANFC (Si RENFE era REd Nacional de Ferrocarriles Espanyoles ho hauriem de catalanitzar, no?) ja porten el nou logotip. Seguint amb el que diria aquell: “La mare que els va parir”

Acabo de sentir les notiies sobre el debat d’economia d’avui i la suposada proposta de pacte nacional rebutjada. I em pregunto. Soc burro? O, els meus números i conceptes son diferents dels reals? Perquè sinó, no se que fan a Madrid tots aquells nois i noies apart d’escalfar cadira.

Escoltava els quatre presidents de diputació al programa “Àgora” i, quan ja quasi m’adormia veient tanta inconsistència i demagògia, m’han vingut dues preguntes al cap. Primera. En que reduirà l’administració la posta en marxa d’aquestes vegueries? Segona, i més cabdal. Què és Barcelona?

Llegiu l’article que publica avui El Periódico http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=687288&idseccio_PK=1477&h=100215

i entendreu el títol. Que ens ha fet el pobre tomàquest per que tothom el vulgui grapejar?

Ja és trist que hagi de ser el rei, amb minúscules perquè no crec que sàpiga més economia que la poca que sembla saber Zapatero, el que agafi patronal i sindicats i els hi pregunti: “¿A ver, muchachotes, se puede arreglar este guirigai?”

Aquest dissabte vaig decidir complir una promesa. Anar a esmorzar a La Palma mentre anava a plaça. Si prediques els esmorzars de forquilla a COM Radio, bé has de practicar-los en totes les seves variants, no?

Jo, personalment, no tenia preferència per cap dels dos fills d’Adam i Eva però, tal com va anar la seva història, vaig acabar per decantar-me per Abel, el perdedor. Es el que ara em passa amb el tàndem Maragall-Castells.

Recordeu l’acudit? L’equip de futbol que perdia per deu a zero i, el seu entrenador, ja en temps de descompte, preguntava quant de temps quedava? Doncs si fa o no fa, aquest és el cas de Zapatero